Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal usar la conjunció d'enllaç que. Per exemple:

Us demanem que tingueu les dades bancàries actualitzades (i no Us demanem tingueu les dades bancàries actualitzades).

Us preguem que confirmeu l'assistència (i no Us preguem confirmeu l'assistència).

Esperem que tingueu una bona estada a l'hotel (i no Esperem tingueu una bona estada a l'hotel).

Agrairem que ho comuniqueu tan aviat com sigui possible (i no Agrairem ho comuniqueu...).